En aquesta xerrada es donaran les claus per entendre com el mar era present en aquesta zona a l’eocè, com va evolucionar fins a assecar-se i perquè Osona té aquest paisatge actualment.
Les activitats del Grup de Naturalistes d’Osona (GNO-ICHN) estan centrades en l’estudi, la conservació i la divulgació del patrimoni natural de la comarca d’Osona.
Cada any organitzem, conjuntament amb el Museu del Ter (Ajuntament de Manlleu) i el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM-UVic UCC), un cicle de sortides naturalistes de descoberta dels sistemes naturals de la comarca, en les quals es pretén donar a conèixer algun grup biològic o aspecte del patrimoni natural a qualsevol persona curiosa i interessada en el medi natural.
Aquestes sortides estan espaiades al llarg de l’any i abasten un ampli ventall de temes, com són ocells, peixos, orquídies, libèl·lules, ratpenats, mamífers, fòssils o bolets.
Pel que fa a l’estudi i conservació del medi natural, tenim una sèrie de projectes en marxa que es centren en l’estudi i/o conservació de diversos grups biològics, espècies o hàbitats. Alguns d’aquests projectes són els seguiments ornitològics, l’inventari i restauració de basses agrícoles, l’estudi del gat salvatge o la creació de l’Atles d’Orquídies d’Osona. Podeu consultar-ne els detalls i els informes anuals de cadascun a l’apartat Projectes.
Totes les activitats del Grup estan obertes a nous col·laboradors. Animeu-vos a participar-hi!
Aquest 2021 hem tingut el plaer de participar a les Olimpíades de Geologia preparant un vídeo. El vídeo mostra com n’és de variada la geologia i quina és la riquesa que pot aportar a la societat i a un mateix.
Aquest recurs és útil per mostrar a l’aula a alumnes d’ESO i Batxillerat. Si ho feu, ens fareu molt feliços si ens comenteu com ha anat!
Tot i que vivim sobre la Terra, el nostre planeta segueix sent un gran desconegut per a la majoria de la humanitat. La Geologia és la ciència que ens ajuda a conèixer el nostre planeta i, com més bé l’entenguem, millor el podrem preservar. Amb l’Olimpíada de Geologia pretenem animar i implicar els estudiants de batxillerat en el coneixement d’aquesta ciència, tot remarcant la seva importància en el món actual i promocionant el seu progrés i desenvolupament.
Participants
Les Olimpíades estan obertes als estudiants que hagin cursat assignatures en les quals la Geologia té un protagonisme especial: Biologia i Geologia, Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Ciències del Món Contemporani, etc. Podran participar-hi alumnes de batxillerat* matriculats durant el curs 2020/2021 a qualsevol Centre de Catalunya.
Donem les gràcies a organitzadors i col·laboradors!
Si voleu saber-ne més podeu visitar la pàgina de l’AEPECT.
A la Terra estem acostumats a tenir la molècula d’H2O en tres estats diferents: sòlid, líquid i gasós; tanmateix, es fa estrany pensar que el glaç que es forma sobre les roques i és efímer o estacional a les nostres latituds pugui esdevenir estàtic i arribar a crear autèntiques formacions rocoses.
Què diuen els diccionaris?
Per ser rigorosos, primer hem de comprovar la definició que ofereix sobre el terme roca el Diccionari de geologia de l’IEC.
Roca: Material constitutiu de la crosta terrestre, d’origen natural, en estat sòlid, format per dos o més minerals (roques poliminerals) o per un de sol (roques monominerals, per ex., el marbre), el qual presenta homogeneïtat estadística, encara que sigui heterogeni en el detall.
Així doncs, per definició, i de moment, podríem parlar del glaç com una roca monomineral. Ara bé, hem de comprovar la definició de mineral per veure si realment hi pot encaixar el glaç.
Mineral: Espècie química natural, de composició definida i d’estructura cristal·lina determinada, que sovint es presenta en formes geomètriques més o menys regulars i majoritàriament en estat sòlid (llevat del mercuri); té tres qualitats essencials: forma una unitat material sòlida i cristal·lina, és d’origen natural i pertany a la part sòlida de la Terra, encara que hagi caigut provinent de l’espai exterior.
És clar, doncs, que el glaç és d’origen natural, la seva composició és definida i pot tenir una estructura cristal·lina determinada. Així, doncs, fent tan sols ús de les definicions del Diccionari de geologia, hem de dir que indubtablement, el glaç pot considerar-se una roca.
Si volem comprovar si el glaç es comporta com una roca, haurem d’anar a llocs on, efectivament, l’H2O estigui en estat sòlid i, a més a més, sigui estable. Aquests llocs es troben en els pols, en una glacera o podem anar més lluny i visitar satèl·lits glaçats de planetes llunyans.
A la Terra, la capa de glaç de l’Antàrtida s’estudia igual com si fos una roca sedimentària. Per exemple, se n’extreuen testimonis continus i s’estudien les variacions del clima al llarg del temps com qui observa les diferents capes estratigràfiques d’una muntanya o els anells de creixement dels arbres. Perquè el glaç també s’organitza en capes estratificades si les condicions ho permeten. Ara bé, és ben conegut que a la Terra, el glaç serà una roca estable només a la superfície i que, en cap cas, el podem trobar a grans profunditats o com un estrat entre dos paquets d’altres roques.
El glaç extraterrestre
Per poder veure el glaç comportant-se com una roca en tota la seva esplendor, hem de viatjar a molts indrets del sistema solar, però en triarem un, les llunes glaçades de Júpiter, concretament Europa.
Aquest satèl·lit té la peculiaritat d’estar cobert de glaç o, dit d’una altra manera, la seva escorça està formada d’una capa de glaç i aigua de fins a 100 km de gruix. Aquesta escorça mostra unes fractures, per on es renova el glaç de color més fosc, i altres zones on s’enfonsa, de la mateixa manera que la tectònica de plaques a la Terra. Aquesta escorça no té més de 30 milions d’anys; és relativament molt jove (figura 1).
Figura 1. Imatge de la dinàmica de l’escorça al satèl·lit jovià Europa. De Noah Kroese, I.NK.
També s’han trobat evidències que, en certes zones, aquest satèl·lit expulsa aigua líquida. Aquest fenomen està associat al que es coneix com a criovulcanisme, amb tota probabilitat, un fenomen molt més comú al sistema solar que els volcans de lava que tots coneixem. Aquests volcans de glaç expulsen una part de l’aigua en forma de gas, mentre que l’aigua líquida expulsada de seguida es congela, tal com succeeix a la Terra amb la lava, que se solidifica.
Els estudis indiquen que l’oceà d’aigua salada que forma part de les capes més inferiors en aquest satèl·lit representaria el magma, la roca fosa que tenim a la Terra, i l’aigua líquida expulsada, la lava. El glaç formaria part de l’edifici criovolcànic i de l’escorça del mateix satèl·lit.
Altres roques que a la Terra no poden existir
Ja hem vist que el glaç d’H2O sí que es comporta igual que una roca, per això també podríem considerar que altres substàncies poden ser trobades en forma de roca en altres cossos. Per exemple, les planícies de Plutó contenen nitrogen (N2), metà (CH4) i monòxid de carboni (CO) en forma sòlida (Figura 2), mentre que els pols glaçats de Mart són de diòxid de carboni (CO2).
Figura 2. Detall de la planícia Sputnik a Plutó. De NASA.
Imatge de la portada d’Andreas Tille – Treball propi, CC BY-SA 4.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=23811
Taller inclòs a la Nit Europea de la Recerca. A través d’aquest taller de geologia els petits investigadors de la casa i les seves famílies aprendran a identificar els tres grans grups de roques i com és el seu cicle, però amb una sorpresa, us ensenyarem el cicle de les roques fent servir xocolata!! I us les podreu menjar!!
No cal inscripció. Taller online pregravat que publicarem el 28/11/2020 a la llista de reproducció de la Nit Europea de la Recerca a Catalunya al canal de Youtube de l’UDivulga i al nostre canal.
El passat 27 d’octubre de 2020 vam extreure d’urgència un fòssil de costella de sireni a Folgueroles. Durant la preparació de sortides naturalistes a l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, el vam trobar de manera fortuïta. El fòssil estava inclòs a les margues de l’Eocè presents en un camí ral, on havia quedat dipositat fa 42 milions d’anys.
Ressaltem la importància de fer pedagogia sobre aquests descobriments fortuïts i animem a tothom que cregui que té o ha vist algun fòssil a posar-se en contacte amb el Grup de Naturalistes d’Osona o amb nosaltresdirectament, amb l’objectiu de garantir-ne la conservació i evitar la pèrdua d’un patrimoni molt valuós. També cal remarcar que l’extracció de fòssils sense autorització està totalment prohibida i la llei inclou sancions importants.
El fòssil serà donat a l’Ajuntament de Folgueroles perquè tothom el pugui veure.
La troballa ha tingut molt ressò mediàtic i, conseqüentment, ha aparegut en una gran varietat de mitjans que trobareu en el següent llistat (si cliqueu a sobre del mitjà accedireu a la seva notícia):
Ja podeu consultar les fotografies de la sortida que vam fer als Bufadors de Beví. Així mateix, hem penjat un article de la revista espeleòleg on podeu fer una molt bona lectura i consultar les seccions i plantes de totes les grutes existents.
El proper 17 d’octubre farem una sortida a un indret molt emblemàtic: La Serra de Bufadors. Per a molts un lloc màgic i per a nosaltres un exemple perfecte sobre com la geologia pot afectar el relleu.
Com a subscriptors de la nostra web, us enviem l’enllaç abans de publicitar-ho a les xarxes. Tingueu en compte que, degut a la normativa actual, l’aforament estarà limitat a 15 persones. L’activitat és gratuïta.
Avui 26/06/2020 ens han convidat al programa de «Els Experts» de ICat FM. Hem parlat a la secció «Educar a casa» (Episodi 58) sobre com fer créixer minerals des de casa amb materials quotidiants. Si vols, ens pots escoltar aquí.
Últimament se sent a molts mitjans periodístics i a algunes xarxes socials el concepte d’Antropocè, el que seria una nova divisió geològica. Per ser concrets, una nova època, l’equivalent a altres èpoques més o menys conegudes com ara el Plistocè, l’Eocè o el Cretaci superior. És a dir, no estem parlant d’un tema menor, sinó d’un veritable canvi d’època segons aquesta definició.
Figura de l’escala del temps – Crèdit: C. Soriano
Antropocè deriva del grec i significa ‘home nou o recent’. L’època va ser proposada l’any 2000 pel químic Paul Crutzen, no sense polèmica, però que guanya adeptes any rere any.
Com es defineixen les èpoques i les edats geològiques?
Tradicionalment, les èpoques geològiques s’han definit tenint en compte els factors objectius següents:
Que l’època que es defineix tingui uns caràcters distintius respecte de l’edat anterior. Aquests caràcters poden ser:
Ambientals, com les glaciacions, els períodes càlids, les variacions atmosfèriques brusques o els canvis dramàtics en la composició atmosfèrica.
Geològics, com la generació de grans orogènies, la unió de masses continentals com ara Pangea, els riftings o el vulcanisme, entre d’altres.
Biològics, per exemple les extincions massives o les radiacions d’espècies com ara la humana.
Astronòmics, els més coneguts són les ciclicitats de Milankovitch o els impactes de meteorits.
Que existeixi un estratotip, és a dir, un estrat tipus a l’abast de tothom, experts i públic en general, on es pugui inserir la clau daurada, l’element que indica el canvi d’època.
Que el canvi d’època es pugui detectar mundialment. Val a dir que encara hi ha moltes èpoques, antigues sobretot, que difícilment compleixen tots els requisits. Com més antigues són les roques, més difícilment en trobem restes a tot arreu del món. Hi ha èpoques geològiques definides sobre nuclis de gel extrets de Groenlàndia. Si no considerem el gel com una roca, que és discutible, podríem dir que s’han violat aquestes definicions alguna vegada.
Qui és l’encarregat de definir les èpoques i edats geològiques?
Existeixen una sèrie de comissions internacionals encarregades de donar validesa a les propostes dels diferents científics en la matèria de canvis o noves incorporacions en la taula cronoestratigràfica. Aquests canvis es reflecteixen internacionalment.
Concretament, si es volgués incorporar l’edat de l’Antropocè, aquesta proposta hauria de passar per la Comissió Internacional d’Estratigrafia (ICS en les seves sigles angleses), on ha de ser validada pels vots del 60% dels seus membres.
Arguments a favor del canvi d’època geològica
Són molts els autors que proposen el canvi d’època i moltes les discussions sobre en quina data concreta s’hauria de situar el canvi.
Si tenim en compte els requisits de la ICS, hem de localitzar un esdeveniment suficientment potent per ser global i alhora haver quedat registrat a les roques, sobretot sedimentàries.
L’esdeveniment que es localitza més recentment és, evidentment, el canvi climàtic, iniciat a mitjans del segle XVII degut a la crema massiva de combustibles fòssils als inicis de l’era industrial. Aquestes emissions de CO2 haurien provocat canvis en l’atmosfera, capacitant-la per retenir més eficientment la radiació solar i incrementar la temperatura mitjana a escala global.
Un altre esdeveniment, lligat també a la Revolució Industrial, és la radiació de l’espècie humana, l’increment de població i la capacitat de canviar ràpidament la geosfera en general. Aquest fet, que es pot comptabilitzar, rau en l’obvietat que com més humans hi ha a la Terra, més interaccions hi ha amb la geosfera.
Relacionat amb tot l’anterior, hi hauria la progressiva extinció d’espècies animals, sobretot lligada a l’expansió de l’espècie humana durant els últims 300 anys i també als costums locals.
Com que la Revolució Industrial no és un fet registrable sincrònicament en l’àmbit global, sinó que cada país va anar al seu ritme implementant la indústria, s’han proposat altres esdeveniments que mantenen la característica de la sincronia a gran escala. Una proposta, concretament, proposa el canvi pel 16 de juliol de 1945, quan hi ha la primera explosió termonuclear. A partir d’aquell moment, i també degut a les successives explosions, la superfície de la Terra queda coberta d’una capa radioactiva que pot ser mesurable objectivament. De fet, se’n troben restes en sediments lacustres i marins a molts llocs del món i també en estalactites dins algunes coves.
Alguns autors també defensen que seria dins d’aquesta època que podríem localitzar sediments amb microplàstics o tecnofòssils. És molt lògic pensar que la nostra època deixarà sediments representatius de tots aquests elements.
Tot i que els canvis que s’han produït a la geosfera són provocats per l’ésser humà, pot interpretar-se, no sense polemitzar, que són canvis d’origen natural. Al cap i a la fi formem part indivisible de la naturalesa del planeta Terra.
Arguments en contra de l’Atropocè com a època geològica
També són molts els detractors de la creació d’aquesta nova època geològica i no els falten arguments tampoc.
Molts geòlegs defensen que per definir una època, l’has d’haver passat. En definitiva, que no es pot definir una època mentre l’estàs vivint. Seria certament difícil definir el període sense ser coneixedor de com seran les roques que hi quedaran, quines característiques tindran i on les podrem trobar. A més, el futur com a concepte ja és prou incert per donar-li una entitat tancada. Actualment hi ha escassos exemples de roques formades com a tals, ja que la geologia requereix temps, generalment de centenars de milers a milions d’anys per formar les roques a partir de sediments.
I és que en geologia ens solem moure en rangs d’edats superiors als 5 zeros per definir canvis en estrats. En cas que l’Antropocè es definís que s’inicia el 1945, faria que molts dels nostres avis haguessin nascut en una època geològica diferent (Megalaià) a la nostra (Antropocè).
Així doncs, es veu com s’encavalquen les ciències socials amb la geologia, ja que l’esdeveniment que es pretén entrar com a canvi geològic respon a un canvi provocat per la capacitat que té l’espècie humana. Acceptar aquest canvi podria provocar haver d’acceptar tota una sèrie de subdivisions més socials que no pas geològiques, com per exemple la modificació del paisatge i tala de boscos per l’agricultura, que, a més, es va produir en anys diferents segons la localitat.
També es proposa la subdivisió dins l’Antropocè de l’estatge del Capitalià, amb el començament igual a la base de l’Antropocè i el desenvolupament actual. Si bé la paraula pretén exemplificar el món actual globalitzat, obvia regions del món on el capitalisme no és present, i això ens condueix altra vegada a la definició socioeconòmica més que no pas geològica.
Un altre element de discussió és l’absència d’utilitat d’aquesta divisió per als geòlegs. Difícilment un geòleg trobarà roques objectiu d’estudi amb evidències d’aquest canvi, simplement perquè la divisió és massa recent i, per tant, no hi ha gaires roques formades.
El futur d’aquesta proposta
Actualment, l’Antropocè és un tema recurrent als mitjans de comunicació, especialment quan es parla de canvi climàtic. Tot i així, queda clar que és difícil establir la divisió a partir de l’actual canvi climàtic. També queda palès que aquesta proposta està íntimament lligada a canvis socioeconòmics que, al seu torn, provoquen canvis a la geosfera.
Aquesta divisió seria, per tant, la primera de la història de la Terra en 4.500 milions d’anys que es defineix basant-se en canvis que pot provocar una sola espècie, l’espècie humana.
Al final, i tal com s’ha demostrat, sí que estem provocant canvis a la geosfera, i són canvis molt ràpids en termes geocronològics, però les èpoques que s’han definit anteriorment s’han establert a partir de canvis molt més acusats i dramàtics.
Probablement aquesta proposta prosperarà per la pressió que es fa des dels mitjans de comunicació i pel fet d’anomenar-ho bastant sovint (hi contribueixo amb aquest article).
Pels tempos que regeixen les comissions internacionals, podria ser que a finals de la present dècada s’acceptés aquesta denominació. Ara mateix, molta gent ja parla de l’Antropocè com si fos una època acceptada internacionalment. Pot ser que estiguem retornant a l’egocentrisme humà a l’hora de definir el món que ens envolta, tal com quan pensàvem que la Terra era el centre de l’Univers.
Tot i això, al final no és res més que una divisió partint d’una definició objectiva i consensuada. Planetes més grans han caigut!
PER SABER-NE MÉS
Soriano, C. 2020. On the Anthropocene formalization and the proposal by the Anthropocene Working Group. Geologica Acta, 18.6, 1-10. DOI 10.1344/GeologicaActa2020.18.6
We use our own and third-party cookies to ensure the website works properly, measure usage, and improve our services. You can accept all cookies, reject non-essential cookies, or configure your preferences. Cookie policy
Configure cookies
Required for the website to work correctly. They cannot be disabled from this panel.
Help measure site usage and improve its content.
Allow advertising, campaign measurement, or ad personalization.
Store preferences or enable non-essential external content.
