Es pot considerar el glaç una roca?

Publicat a Divulcat

A la Terra estem acostumats a tenir la molècula d’H2O en tres estats diferents: sòlid, líquid i gasós; tanmateix, es fa estrany pensar que el glaç que es forma sobre les roques i és efímer o estacional a les nostres latituds pugui esdevenir estàtic i arribar a crear autèntiques formacions rocoses.

Què diuen els diccionaris?

Per ser rigorosos, primer hem de comprovar la definició que ofereix sobre el terme roca el Diccionari de geologia de l’IEC.

Roca: Material constitutiu de la crosta terrestre, d’origen natural, en estat sòlid, format per dos o més minerals (roques poliminerals) o per un de sol (roques monominerals, per ex., el marbre), el qual presenta homogeneïtat estadística, encara que sigui heterogeni en el detall.

Així doncs, per definició, i de moment, podríem parlar del glaç com una roca monomineral. Ara bé, hem de comprovar la definició de mineral per veure si realment hi pot encaixar el glaç.

Mineral: Espècie química natural, de composició definida i d’estructura cristal·lina determinada, que sovint es presenta en formes geomètriques més o menys regulars i majoritàriament en estat sòlid (llevat del mercuri); té tres qualitats essencials: forma una unitat material sòlida i cristal·lina, és d’origen natural i pertany a la part sòlida de la Terra, encara que hagi caigut provinent de l’espai exterior.

És clar, doncs, que el glaç és d’origen natural, la seva composició és definida i pot tenir una estructura cristal·lina determinada. Així, doncs, fent tan sols ús de les definicions del Diccionari de geologia, hem de dir que indubtablement, el glaç pot considerar-se una roca.

Si volem comprovar si el glaç es comporta com una roca, haurem d’anar a llocs on, efectivament, l’H2O estigui en estat sòlid i, a més a més, sigui estable. Aquests llocs es troben en els pols, en una glacera o podem anar més lluny i visitar satèl·lits glaçats de planetes llunyans.

A la Terra, la capa de glaç de l’Antàrtida s’estudia igual com si fos una roca sedimentària. Per exemple, se n’extreuen testimonis continus i s’estudien les variacions del clima al llarg del temps com qui observa les diferents capes estratigràfiques d’una muntanya o els anells de creixement dels arbres. Perquè el glaç també s’organitza en capes estratificades si les condicions ho permeten. Ara bé, és ben conegut que a la Terra, el glaç serà una roca estable només a la superfície i que, en cap cas, el podem trobar a grans profunditats o com un estrat entre dos paquets d’altres roques.

El glaç extraterrestre

Per poder veure el glaç comportant-se com una roca en tota la seva esplendor, hem de viatjar a molts indrets del sistema solar, però en triarem un, les llunes glaçades de Júpiter, concretament Europa.

Aquest satèl·lit té la peculiaritat d’estar cobert de glaç o, dit d’una altra manera, la seva escorça està formada d’una capa de glaç i aigua de fins a 100 km de gruix. Aquesta escorça mostra unes fractures, per on es renova el glaç de color més fosc, i altres zones on s’enfonsa, de la mateixa manera que la tectònica de plaques a la Terra. Aquesta escorça no té més de 30 milions d’anys; és relativament molt jove (figura 1).

figura_1.jpg
Figura 1. Imatge de la dinàmica de l’escorça al satèl·lit jovià Europa. De Noah Kroese, I.NK.

També s’han trobat evidències que, en certes zones, aquest satèl·lit expulsa aigua líquida. Aquest fenomen està associat al que es coneix com a criovulcanisme, amb tota probabilitat, un fenomen molt més comú al sistema solar que els volcans de lava que tots coneixem. Aquests volcans de glaç expulsen una part de l’aigua en forma de gas, mentre que l’aigua líquida expulsada de seguida es congela, tal com succeeix a la Terra amb la lava, que se solidifica.

Els estudis indiquen que l’oceà d’aigua salada que forma part de les capes més inferiors en aquest satèl·lit representaria el magma, la roca fosa que tenim a la Terra, i l’aigua líquida expulsada, la lava. El glaç formaria part de l’edifici criovolcànic i de l’escorça del mateix satèl·lit.

Altres roques que a la Terra no poden existir

Ja hem vist que el glaç d’H2O sí que es comporta igual que una roca, per això també podríem considerar que altres substàncies poden ser trobades en forma de roca en altres cossos. Per exemple, les planícies de Plutó contenen nitrogen (N2), metà (CH4) i monòxid de carboni (CO) en forma sòlida (Figura 2), mentre que els pols glaçats de Mart són de diòxid de carboni (CO2).

figura_2.jpg
Figura 2. Detall de la planícia Sputnik a Plutó. De NASA.

Imatge de la portada d’Andreas Tille – Treball propi, CC BY-SA 4.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=23811

T'ha resultat útil?

Vota el post!

Valoració mitjana 5 / 5. Contador de vots: 3

Sigues el primer a votar

Comparteix-ho

One thought on “Es pot considerar el glaç una roca?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *