L’Antropocè, una nova època geològica?

Publicat a Divulcat

Últimament se sent a molts mitjans periodístics i a algunes xarxes socials el concepte d’Antropocè, el que seria una nova divisió geològica. Per ser concrets, una nova època, l’equivalent a altres èpoques més o menys conegudes com ara el Plistocè, l’Eocè o el Cretaci superior. És a dir, no estem parlant d’un tema menor, sinó d’un veritable canvi d’època segons aquesta definició.

Figura de l’escala del temps – Crèdit: C. Soriano

Antropocè deriva del grec i significa ‘home nou o recent’. L’època va ser proposada l’any 2000 pel químic Paul Crutzen, no sense polèmica, però que guanya adeptes any rere any.

 

Com es defineixen les èpoques i les edats geològiques?

Tradicionalment, les èpoques geològiques s’han definit tenint en compte els factors objectius següents:

  • Que l’època que es defineix tingui uns caràcters distintius respecte de l’edat anterior. Aquests caràcters poden ser:
    • Ambientals, com les glaciacions, els períodes càlids, les variacions atmosfèriques brusques o els canvis dramàtics en la composició atmosfèrica.
    • Geològics, com la generació de grans orogènies, la unió de masses continentals com ara Pangea, els riftings o el vulcanisme, entre d’altres.
    • Biològics, per exemple les extincions massives o les radiacions d’espècies com ara la humana.
    • Astronòmics, els més coneguts són les ciclicitats de Milankovitch o els impactes de meteorits.
  • Que existeixi un estratotip, és a dir, un estrat tipus a l’abast de tothom, experts i públic en general, on es pugui inserir la clau daurada, l’element que indica el canvi d’època.
  • Que el canvi d’època es pugui detectar mundialment. Val a dir que encara hi ha moltes èpoques, antigues sobretot, que difícilment compleixen tots els requisits. Com més antigues són les roques, més difícilment en trobem restes a tot arreu del món. Hi ha èpoques geològiques definides sobre nuclis de gel extrets de Groenlàndia. Si no considerem el gel com una roca, que és discutible, podríem dir que s’han violat aquestes definicions alguna vegada.

Qui és l’encarregat de definir les èpoques i edats geològiques?

Existeixen una sèrie de comissions internacionals encarregades de donar validesa a les propostes dels diferents científics en la matèria de canvis o noves incorporacions en la taula cronoestratigràfica. Aquests canvis es reflecteixen internacionalment.

Concretament, si es volgués incorporar l’edat de l’Antropocè, aquesta proposta hauria de passar per la Comissió Internacional d’Estratigrafia (ICS en les seves sigles angleses), on ha de ser validada pels vots del 60% dels seus membres.

 

Arguments a favor del canvi d’època geològica

Són molts els autors que proposen el canvi d’època i moltes les discussions sobre en quina data concreta s’hauria de situar el canvi.

Si tenim en compte els requisits de la ICS, hem de localitzar un esdeveniment suficientment potent  per ser global i alhora haver quedat registrat a les roques, sobretot sedimentàries.

L’esdeveniment que es localitza més recentment és, evidentment, el canvi climàtic, iniciat a mitjans del segle XVII degut a la crema massiva de combustibles fòssils als inicis de l’era industrial. Aquestes emissions de CO2 haurien provocat canvis en l’atmosfera, capacitant-la per retenir més eficientment la radiació solar i incrementar la temperatura mitjana a escala global.

Un altre esdeveniment, lligat també a la Revolució Industrial, és la radiació de l’espècie humana, l’increment de població i la capacitat de canviar ràpidament la geosfera en general. Aquest fet, que es pot comptabilitzar, rau en l’obvietat que com més humans hi ha a la Terra, més interaccions hi ha amb la geosfera.

Relacionat amb tot l’anterior, hi hauria la progressiva extinció d’espècies animals, sobretot lligada a l’expansió de l’espècie humana durant els últims 300 anys i també als costums locals.

Com que la Revolució Industrial no és un fet registrable sincrònicament en l’àmbit global, sinó que cada país va anar al seu ritme implementant la indústria, s’han proposat altres esdeveniments que mantenen la característica de la sincronia a gran escala. Una proposta, concretament, proposa el canvi pel 16 de juliol de 1945, quan hi ha la primera explosió termonuclear. A partir d’aquell moment, i també degut a les successives explosions, la superfície de la Terra queda coberta d’una capa radioactiva que pot ser mesurable objectivament. De fet, se’n troben restes en sediments lacustres i marins a molts llocs del món i també en estalactites dins algunes coves.

Alguns autors també defensen que seria dins d’aquesta època que podríem localitzar sediments amb microplàstics o tecnofòssils. És molt lògic pensar que la nostra època deixarà sediments representatius de tots aquests elements.

Tot i que els canvis que s’han produït a la geosfera són provocats per l’ésser humà, pot interpretar-se, no sense polemitzar, que són canvis d’origen natural. Al cap i a la fi formem part indivisible de la naturalesa del planeta Terra.

 

Arguments en contra de l’Atropocè com a època geològica

També són molts els detractors de la creació d’aquesta nova època geològica i no els falten arguments tampoc.

Molts geòlegs defensen que per definir una època, l’has d’haver passat. En definitiva, que no es pot definir una època mentre l’estàs vivint. Seria certament difícil definir el període sense ser coneixedor de com seran les roques que hi quedaran, quines característiques tindran i on les podrem trobar. A més, el futur com a concepte ja és prou incert per donar-li una entitat tancada. Actualment hi ha escassos exemples de roques formades com a tals, ja que la geologia requereix temps, generalment de centenars de milers a milions d’anys per formar les roques a partir de sediments.

I és que en geologia ens solem moure en rangs d’edats superiors als 5 zeros per definir canvis en estrats. En cas que l’Antropocè es definís que s’inicia el 1945, faria que molts dels nostres avis haguessin nascut en una època geològica diferent (Megalaià) a la nostra (Antropocè).

Així doncs, es veu com s’encavalquen les ciències socials amb la geologia, ja que l’esdeveniment que es pretén entrar com a canvi geològic respon a un canvi provocat per la capacitat que té l’espècie humana. Acceptar aquest canvi podria provocar haver d’acceptar tota una sèrie de subdivisions més socials que no pas geològiques, com per exemple la modificació del paisatge i tala de boscos per l’agricultura, que, a més, es va produir en anys diferents segons la localitat.

També es proposa la subdivisió dins l’Antropocè de l’estatge del Capitalià, amb el començament igual a la base de l’Antropocè i el desenvolupament actual. Si bé la paraula pretén exemplificar el món actual globalitzat, obvia regions del món on el capitalisme no és present, i això ens condueix altra vegada a la definició socioeconòmica més que no pas geològica.

Un altre element de discussió és l’absència d’utilitat d’aquesta divisió per als geòlegs. Difícilment un geòleg trobarà roques objectiu d’estudi amb evidències d’aquest canvi, simplement perquè la divisió és massa recent i, per tant, no hi ha gaires roques formades.

 

El futur d’aquesta proposta

Actualment, l’Antropocè és un tema recurrent als mitjans de comunicació, especialment quan es parla de canvi climàtic. Tot i així, queda clar que és difícil establir la divisió a partir de l’actual canvi climàtic. També queda palès que aquesta proposta està íntimament lligada a canvis socioeconòmics que, al seu torn, provoquen canvis a la geosfera.

Aquesta divisió seria, per tant, la primera de la història de la Terra en 4.500 milions d’anys que es defineix basant-se en canvis que pot provocar una sola espècie, l’espècie humana.

Al final, i tal com s’ha demostrat, sí que estem provocant canvis a la geosfera, i són canvis molt ràpids en termes geocronològics, però les èpoques que s’han definit anteriorment s’han establert a partir de canvis molt més acusats i dramàtics.

Probablement aquesta proposta prosperarà per la pressió que es fa des dels mitjans de comunicació i pel fet d’anomenar-ho bastant sovint (hi contribueixo amb aquest article).

Pels tempos que regeixen les comissions internacionals, podria ser que a finals de la present dècada s’acceptés aquesta denominació. Ara mateix, molta gent ja parla de l’Antropocè com si fos una època acceptada internacionalment. Pot ser que estiguem retornant a l’egocentrisme humà a l’hora de definir el món que ens envolta, tal com quan pensàvem que la Terra era el centre de l’Univers.

Tot i això, al final no és res més que una divisió partint d’una definició objectiva i consensuada. Planetes més grans han caigut!

 

PER SABER-NE MÉS

Soriano, C. 2020. On the Anthropocene formalization and the proposal by the Anthropocene Working Group. Geologica Acta, 18.6, 1-10. DOI 10.1344/GeologicaActa2020.18.6

Geocastaway, programa 111. Volcan White Island y Antropoceno

Euskadi Irratia, programa la Mecánica del caracol (24/07/2019). El Antropoceno y Zaldua revela sus termas romanas

T'ha resultat útil?

Vota el post!

Valoració mitjana 5 / 5. Contador de vots: 3

Sigues el primer a votar

Comparteix-ho

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *