Laboratori virtual · Petrologia ígnia

Calculadora de roques ígnies segons la composició

Introdueix la proporció dels minerals i situa la mostra dins del diagrama QAPF.

Roques plutòniques i volcàniquesComposició modalResultat dins del diagrama

Com funciona? Introdueix el percentatge de cada component en la roca sencera: Q (quars), A (feldspat alcalí), P (plagiòclasi), F (feldespatoides) i M (altres minerals, principalment màfics). La suma ha de ser 100 %. QAPF és el nom del diagrama format pels quatre primers components: l’eina retira M i normalitza Q–A–P o F–A–P per situar el punt.

Tipus de roca

Tria un diagrama Plutònica (gra gruixut) Volcànica (gra fi)

Composició de la roca sencera

Q i F no poden coexistir en el QAPF. M inclou els minerals que no són Q, A, P ni F; si M arriba al 90 %, cal classificar la roca com a ultramàfica amb un altre diagrama.

Q Quars

A Feldspat alcalí

P Plagiòclasi

F Feldespatoides

M Altres minerals

La suma és 100 %.

Dades opcionals per precisar el nom

Aquests valors ajuden a escollir entre dos noms quan el punt QAPF cau en un camp compartit. Deixa’ls en blanc si no tens les dades: no formen part de la suma Q + A + P + F + M.

Composició de la plagiòclasi (An)

% An

Què és An? És el percentatge del component anortita dins la plagiòclasi, mesurat en aquest mineral; no és la quantitat de plagiòclasi de tota la roca. En certs camps plutònics, ajuda a triar entre diorita i gabre (o els seus equivalents monzo i foídics).

Diòxid de silici (SiO₂)

% massa

Què és SiO₂? És la proporció en massa de sílice obtinguda d’una anàlisi química de la roca sencera, diferent del percentatge de quars (Q). En els camps volcànics 9–10, ajuda a distingir basalt d’andesita al voltant del 52 %.

Olivina normativa (norma CIPW)

Què és CIPW? És un mètode que calcula minerals teòrics a partir de l’anàlisi química. L’olivina normativa és calculada, no l’olivina observada al microscopi: el llindar del 10 % ajuda a distingir basanita de tefrita.

Introdueix una composició i prem «Classifica la roca».

Fonts i límits d’aplicació

Classificació segons el British Geological Survey, RR/99/06: figura 11 (plutòniques) i figura 19 (volcàniques), basades en Streckeisen. En roques volcàniques vítries o de mineralogia no quantificable s’utilitza habitualment el TAS. Les roques especials, alterades o piroclàstiques requereixen altres criteris.

Calculadora de roques ígnies segons la composició

Com es pot posar nom a una roca ígnia?

Un granit i una riolita poden tenir una composició mineral semblant i, tanmateix, rebre noms diferents. Per classificar-los cal saber si estudiem una roca plutònica o volcànica i quins minerals la formen. Aquesta calculadora permet explorar-ho amb els dos diagrames de Streckeisen o QAPF: introdueixes la composició, veus on cau la mostra i obtens el nom del camp corresponent.

L’eina treballa amb proporcions modals, és a dir, el percentatge en volum que ocupa cada grup de minerals dins la roca.

Què signifiquen Q, A, P, F i M?

Q: quars.
A: feldspats alcalins, com l’ortosa.
P: plagiòclasis.
F: feldespatoides, com la nefelina.
M: els altres minerals, entre els quals hi ha miques, amfíbols, piroxens i olivina.

Els cinc percentatges han de sumar 100 % de la roca sencera. El rombe té dos triangles: el superior és Q–A–P i l’inferior, F–A–P. Q i F no es combinen en una mateixa classificació QAPF. La llegenda al costat del dibuix relaciona cada número amb el nom de la roca.

Per què es retira M abans de situar el punt?

El diagrama compara Q, A, P i F. Per situar-hi la mostra, la calculadora aparta M i recalcula els altres percentatges perquè sumin 100 %. Per exemple, Q normalitzat = 100 × Q / (100 − M). El mateix càlcul s’aplica a A, P i F.

Component	% de la roca sencera	% al diagrama
Q · Quars	28 %	30,4 %
A · Feldspat alcalí	40 %	43,5 %
P · Plagiòclasi	24 %	26,1 %
F · Feldespatoides	0 %	0 %
M · Altres minerals	8 %	No es representa

Exemple hipotètic (dades hipotètiques). Si seleccionem roca plutònica, el punt cau al camp 3b: monzogranit. La relació P/(A + P) és del 37,5 %. Si seleccionem roca volcànica amb la mateixa composició modal, el diagrama retorna riolita. Això mostra per què també hem de conèixer el tipus de roca que estem classificant.

Com faig servir la calculadora?

Tria plutònica o volcànica.
Introdueix Q, A, P, F i M com a percentatges de la roca sencera i comprova que sumin 100 %.
Prem «Classifica la roca» per veure el nom, el camp, el punt al rombe i la composició normalitzada.
Clica altres punts del rombe o fes servir «Fes-ho aleatori» per comparar resultats.

Una prova interessant per a l’aula és variar M mantenint la mateixa proporció entre Q, A i P. El punt es mantindrà pràcticament al mateix lloc després de normalitzar les dades. En alguns camps, però, M encara pot ajudar a precisar el nom final, com passa amb l’anortosita.

Per què de vegades apareixen dos noms?

La posició al QAPF no sempre permet escollir un nom únic. Si coneixes aquestes dades, pots afegir-les a l’apartat opcional:

An de la plagiòclasi: indica el component anortita dins d’aquest mineral. No és el percentatge de plagiòclasi de la roca. Pot ajudar a distingir monzodiorita de monzogabre.
SiO₂ de la roca sencera: és una dada química expressada en percentatge en massa. No és el percentatge de quars; ajuda a distingir basalt d’andesita en alguns camps volcànics.
Olivina normativa CIPW: és un percentatge calculat a partir de la composició química, no la quantitat d’olivina observada. Pot ajudar a diferenciar basanita de tefrita.

Per exemple, Q = 0 %, A = 10 %, P = 50 %, F = 0 % i M = 40 % dona «basalt o andesita». Si afegim SiO₂ = 49 % en massa, la calculadora retorna «basalt» (dades inventades per il·lustrar el funcionament).

Quan no és adequat el QAPF?

Cal disposar d’una estimació mineralògica prou fiable. Si una roca volcànica és vítria o té cristalls massa petits per determinar-ne les proporcions, es pot utilitzar la classificació química TAS quan hi ha una anàlisi adequada. Per a les roques amb M igual o superior al 90 % calen els diagrames d’ultramàfiques; les roques piroclàstiques o molt alterades també poden requerir altres criteris.

El resultat orienta la identificació, però depèn de la qualitat de la mostra i de la mesura. Si el punt cau just sobre una línia divisòria, una petita diferència pot canviar el nom. Per a una mostra real, convé contrastar-lo amb l’observació petrogràfica.

Font: Gillespie i Styles (1999), BGS Rock Classification Scheme, Volume 1: Classification of igneous rocks, especialment les figures 11, 12, 19 i 21.

Comparteix-ho