Calculadora del Risc Geològic
Explora com canvia el resultat quan modifiques la perillositat, la vulnerabilitat i l’exposició.
Resultat en directe
Selecciona les dades per veure el resultat.
Barem orientatiu de l’índex
Categories adaptades expressament a aquesta calculadora. Compara només càlculs del mateix tipus i amb el mateix període d’estudi.
- InexistentR = 0
- Molt baix0 < R < 0,01
- Baix0,01 ≤ R < 0,03
- Moderadament baix0,03 ≤ R < 0,07
- Moderat0,07 ≤ R < 0,15
- Moderadament alt0,15 ≤ R < 0,30
- Alt0,30 ≤ R < 0,50
- Molt alt0,50 ≤ R < 0,70
- Extrem0,70 ≤ R ≤ 1
Càlcul: —
Com s’assignen els valors? Fonts i límits
Escala general pròpia: 0 inexistent, 0,1 molt baix, 0,3 baix, 0,5 mitjà, 0,7 alt i 0,9 molt alt. Quan hi ha una escala detallada, admetem passos de 0,1 i valor màxim 1. El resultat numèric és continu entre 0 i 1.
Sismes: I–IX de Mercalli equivalen, respectivament, a 0,1–0,9; X–XII a 1. És una conversió didàctica pròpia, no una escala de risc publicada per l’USGS.
Volcans: IEV 1–8 → 0,1 · 0,2 · 0,3 · 0,4 · 0,6 · 0,8 · 0,9 · 1. Factor de proximitat: menys de 2 km → 1; 2–5 → 0,8; 5–15 → 0,6; 15–30 → 0,4; 30 o més → 0,2. Multipliquem els dos factors. Aquests factors i llindars estan adaptats a l’ús didàctic de l’eina; no determinen seguretat ni serveixen per a erupcions efusives, cendra o lahars.
Tsunamis: factor d’altitud: menys de 2 m → 1; 2–5 → 0,8; 5–10 → 0,6; 10–30 → 0,4; 30 o més → 0,2. Factor de distància: menys de 0,5 km → 1; 0,5–1 → 0,8; 1–2 → 0,6; 2–3 → 0,4; 3 o més → 0,2. Multipliquem els factors. Els llindars i pesos són propis d’aquesta calculadora. No equivalen a un mapa d’inundació i cap valor de distància assegura risc zero.
Inundació fluvial: T0 (plana activa) → 1; T1 (terrassa baixa) → 0,7; T2 (intermèdia) → 0,4; T3 (alta) → 0,2. És una convenció local de lectura, no una numeració ni una freqüència universal. Una terrassa és una antiga plana d’inundació; l’altura no permet assignar automàticament anys de retorn. La intensitat física depèn de la profunditat i la velocitat de l’aigua en cada escenari.
Despreniments: mida del bloc (<20 cm → 0,2; 20 cm–<1 m → 0,5; 1–3 m → 0,8; >3 m → 1); altura (<5 m → 0,2; 5–<20 m → 0,5; 20–<50 m → 0,8; ≥50 m → 1); posició (abast possible → 1, marge incert → 0,6, fora d’abast cartografiat → 0,2). Severitat = mitjana de mida i altura × factor de posició. Els llindars són propis de l’eina i no substitueixen l’estudi de trajectòries.
Esllavissades: inclinació (suau → 0,2; moderada → 0,4; forta → 0,7; molt forta → 1), aigua (sec → 0,3; humit → 0,6; saturat → 1), senyals (cap de conegut → 0,2; deformació → 0,7; moviment documentat → 1) i posició (sobre el vessant → 1; al peu → 0,8; fora d’abast cartografiat → 0,2). Severitat = mitjana dels tres primers factors × posició. Són barems orientatius, no un diagnòstic d’estabilitat.
Fórmula: amb temps de retorn, perillositat = probabilitat del període × severitat local; sense aquest temps, es presenta el risc condicionat a l’ocurrència. En ambdós casos, risc = perillositat × vulnerabilitat × exposició. El 0 només s’utilitza quan l’absència del factor està justificada. Les puntuacions no són probabilitats de dany.
Categories de resultat: nou franges des de «Inexistent» fins a «Extrem», amb més detall en els valors baixos perquè es multipliquen tres factors entre 0 i 1. Els intervals han estat definits per facilitar la lectura d’aquest índex; no són una classificació oficial ni un percentatge de danys. No comparis directament un resultat condicionat amb un resultat que inclogui el temps de retorn.
- USGS: magnitud i intensitat Mercalli.
- USGS: probabilitat sísmica i temps de retorn.
- Smithsonian GVP: índex d’explosivitat volcànica.
- USGS: diversitat de perills volcànics.
- NOAA: cartografia d’inundació per tsunami.
- USGS: planes d’inundació i terrasses fluvials.
- USGS: esllavissades i despreniments.
- UNDRR: exposició.
Calculadora del risc natural
Què calcula aquesta eina?
Un terratrèmol, una erupció o un tsunami no tenen les mateixes conseqüències a tot arreu. Per entendre per què, aquesta calculadora combina tres factors:
Risc = perillositat × vulnerabilitat × exposició
Tria un fenomen, introdueix les dades del lloc i observa com canvia el resultat mentre modifiques els valors. L’eina està pensada per comparar escenaris i aprendre a interpretar-los. El número final és un índex didàctic entre 0 i 1; no expressa víctimes, pèrdues econòmiques ni la probabilitat de patir danys.
Els tres factors del risc
- Perillositat: com d’intens podria ser el fenomen al lloc estudiat. Si disposem d’un temps de retorn adequat, podem incorporar també la probabilitat que se superi un llindar durant un període concret.
- Vulnerabilitat: com de sensibles són les persones, els edificis o altres elements que hem decidit estudiar.
- Exposició: quina part d’aquest grup es troba a la zona que podria resultar afectada. S’introdueix com un percentatge; per exemple, 40 persones exposades d’un grup de 100 equivalen a 0,4.
Per combinar dades de naturalesa diferent, hem definit una escala comuna de 0 a 1. Les puntuacions, els factors de distància i altitud i els intervals de color són barems de treball establerts expressament per a aquesta calculadora (valors inventats per al model didàctic; no són llindars oficials ni una escala universal validada).
En aquesta eina, 0 vol dir inexistent en l’escenari definit: absència justificada de perill, de vulnerabilitat o d’elements exposats. Una dada desconeguda no és un zero. La vulnerabilitat es valora així:
| Valor | Vulnerabilitat orientativa |
|---|---|
| 0 | Inexistent en l’escenari definit |
| 0,1 | Molt baixa |
| 0,3 | Baixa |
| 0,5 | Mitjana |
| 0,7 | Alta |
| 0,9 | Molt alta |
La vulnerabilitat s’ha de valorar segons què estudiem i davant de quin fenomen. Una puntuació de 0,5 no significa que la meitat del grup patirà danys. L’exposició, en canvi, es pot calcular si coneixem el nombre d’elements exposats i la mida del grup de referència.
Com s’estima la perillositat?
La calculadora ofereix tres fenòmens per separat. En cada cas utilitzem dades fàcils d’identificar i les traduïm a l’escala comuna amb els barems descrits a continuació.
Terratrèmols: la intensitat al lloc
La magnitud caracteritza el terratrèmol; la intensitat Mercalli descriu els seus efectes en un indret. Un mateix sisme pot tenir intensitats diferents segons el lloc. Per això el càlcul utilitza la intensitat local. La magnitud M<sub>w</sub> es pot afegir com a informació complementària, però no es transforma automàticament en intensitat.
| Mercalli | Valor | Mercalli | Valor |
|---|---|---|---|
| I | 0,1 | VI | 0,6 |
| II | 0,2 | VII | 0,7 |
| III | 0,3 | VIII | 0,8 |
| IV | 0,4 | IX | 0,9 |
| V | 0,5 | X, XI o XII | 1 |
L’escala Mercalli no té grau 0: en aquesta eina el zero significa únicament que hem justificat l’absència del perill en l’escenari definit.
Volcans: mida explosiva i proximitat
Per a una erupció explosiva, la calculadora combina l’índex d’explosivitat volcànica (IEV) amb la distància a la boca eruptiva. Primer assigna un valor a l’IEV i després el multiplica pel factor de proximitat.
| IEV | Valor | Distància a la boca eruptiva | Factor |
|---|---|---|---|
| 1 | 0,1 | Menys de 2 km | 1 |
| 2 | 0,2 | De 2 a menys de 5 km | 0,8 |
| 3 | 0,3 | De 5 a menys de 15 km | 0,6 |
| 4 | 0,4 | De 15 a menys de 30 km | 0,4 |
| 5 | 0,6 | 30 km o més | 0,2 |
| 6 | 0,8 | — | — |
| 7 | 0,9 | — | — |
| 8 | 1 | — | — |
Per exemple, un IEV 5 a 8 km dona 0,6 × 0,6 = 0,36.
El càlcul no considera el vent, les cendres transportades a grans distàncies, la lava, els lahars ni el relleu. Cap distància de la taula és una distància de seguretat. Un IEV 0 no vol dir que no hi hagi perill: pot tractar-se d’una erupció efusiva, que aquest mòdul no avalua.
Tsunamis: altitud i distància a la costa
En aquest cas es multiplica un factor basat en l’altitud del terreny sobre el nivell del mar per un altre basat en la distància a la costa. Són dues dades senzilles per explorar escenaris, però no indiquen fins on arribarà realment l’aigua.
| Altitud del terreny | Factor | Distància a la costa | Factor |
|---|---|---|---|
| Menys de 2 m | 1 | Menys de 0,5 km | 1 |
| De 2 a menys de 5 m | 0,8 | De 0,5 a menys d’1 km | 0,8 |
| De 5 a menys de 10 m | 0,6 | D’1 a menys de 2 km | 0,6 |
| De 10 a menys de 30 m | 0,4 | De 2 a menys de 3 km | 0,4 |
| 30 m o més | 0,2 | 3 km o més | 0,2 |
En un escenari situat a 6 m d’altitud i a 0,8 km de la costa, el càlcul dona 0,6 × 0,8 = 0,48.
Ni 30 m d’altitud ni 3 km de distància garanteixen seguretat. Les característiques del tsunami, la forma de la costa i el relleu poden modificar la inundació. Per a un lloc concret cal consultar els mapes oficials d’inundació.
I el temps de retorn?
Si coneixem el temps de retorn T d’un fenomen que supera un llindar ben definit al lloc estudiat, podem afegir-lo. La calculadora proposa inicialment un període de 50 anys, que podem canviar, i estima la probabilitat que el llindar se superi durant t anys així:
P = 1 − exp(−t/T)
És una aproximació que assumeix una freqüència constant. Un «temps de retorn de 100 anys» no vol dir que el fenomen passi puntualment cada 100 anys.
Sense temps de retorn, el resultat és l’índex condicionat al fenomen:
R = severitat × vulnerabilitat × exposició
Amb temps de retorn, s’hi afegeix la probabilitat calculada:
R = P × severitat × vulnerabilitat × exposició
El temps de retorn ha de correspondre al mateix llindar i al mateix lloc que s’està estudiant. Si no el coneixem, és millor deixar el camp buit.
Un exemple per interpretar el resultat
Imaginem una intensitat Mercalli VII, una vulnerabilitat de 0,5 i un 40 % d’exposició. Són dades hipotètiques per seguir el càlcul. La taula assigna 0,7 al grau VII. Així:
R = 0,7 × 0,5 × 0,4 = 0,14
Si suposem que aquesta mateixa intensitat local té un temps de retorn de 100 anys, la probabilitat calculada de superar-la durant 50 anys és aproximadament 0,3935. En aquest cas:
R ≈ 0,3935 × 0,7 × 0,5 × 0,4 = 0,0551
0,0551 és un índex comparatiu; no vol dir que la probabilitat de patir danys sigui del 5,51 %. Només el factor P representa una probabilitat dins dels supòsits del model.
Què volen dir les categories de colors?
Per facilitar la lectura, la calculadora situa el resultat en nou categories, ordenades del verd per als valors baixos al vermell per als alts. Aquest barem serveix per interpretar l’índex de la calculadora.
| Valor de l’índex R | Categoria |
|---|---|
| R = 0 | Inexistent en l’escenari definit |
| 0 < R < 0,01 | Molt baix |
| 0,01 ≤ R < 0,03 | Baix |
| 0,03 ≤ R < 0,07 | Moderadament baix |
| 0,07 ≤ R < 0,15 | Moderat |
| 0,15 ≤ R < 0,30 | Moderadament alt |
| 0,30 ≤ R < 0,50 | Alt |
| 0,50 ≤ R < 0,70 | Molt alt |
| 0,70 ≤ R ≤ 1 | Extrem |
En l’exemple anterior, 0,14 cau a la categoria «moderat» i 0,0551 a «moderadament baix». El segon valor inclou el temps de retorn; per això només hem de comparar directament escenaris calculats amb el mateix tipus d’índex i el mateix període. Un color verd no garanteix que un lloc real sigui segur.
Abast de la calculadora
Algunes dades d’entrada es poden mesurar o estimar científicament, com la intensitat sísmica, l’altitud o la distància. La vulnerabilitat i la traducció d’aquestes dades a l’escala comuna depenen dels criteris adoptats. Per això els valors de la calculadora són coherents entre si, però no són una predicció universal validada.
Fes-la servir per comparar escenaris definits amb el mateix criteri. Per estudiar un cas real, consulta la cartografia de perills i els organismes competents.
Fonts científiques
- UNDRR: risc de desastre, exposició i vulnerabilitat.
- USGS: escala d’intensitat Mercalli modificada.
- Smithsonian Global Volcanism Program: índex d’explosivitat volcànica.
- NOAA: cartografia de la inundació per tsunami.
- USGS: probabilitat i temps de retorn.
Les fonts sustenten els conceptes científics. Els barems numèrics són criteris establerts per a aquesta calculadora.