En aquesta xerrada es donaran les claus per entendre com el mar era present en aquesta zona a l’eocè, com va evolucionar fins a assecar-se i perquè Osona té aquest paisatge actualment.
Les activitats del Grup de Naturalistes d’Osona (GNO-ICHN) estan centrades en l’estudi, la conservació i la divulgació del patrimoni natural de la comarca d’Osona.
Cada any organitzem, conjuntament amb el Museu del Ter (Ajuntament de Manlleu) i el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM-UVic UCC), un cicle de sortides naturalistes de descoberta dels sistemes naturals de la comarca, en les quals es pretén donar a conèixer algun grup biològic o aspecte del patrimoni natural a qualsevol persona curiosa i interessada en el medi natural.
Aquestes sortides estan espaiades al llarg de l’any i abasten un ampli ventall de temes, com són ocells, peixos, orquídies, libèl·lules, ratpenats, mamífers, fòssils o bolets.
Pel que fa a l’estudi i conservació del medi natural, tenim una sèrie de projectes en marxa que es centren en l’estudi i/o conservació de diversos grups biològics, espècies o hàbitats. Alguns d’aquests projectes són els seguiments ornitològics, l’inventari i restauració de basses agrícoles, l’estudi del gat salvatge o la creació de l’Atles d’Orquídies d’Osona. Podeu consultar-ne els detalls i els informes anuals de cadascun a l’apartat Projectes.
Totes les activitats del Grup estan obertes a nous col·laboradors. Animeu-vos a participar-hi!
Aquest 2021 hem tingut el plaer de participar a les Olimpíades de Geologia preparant un vídeo. El vídeo mostra com n’és de variada la geologia i quina és la riquesa que pot aportar a la societat i a un mateix.
Aquest recurs és útil per mostrar a l’aula a alumnes d’ESO i Batxillerat. Si ho feu, ens fareu molt feliços si ens comenteu com ha anat!
Tot i que vivim sobre la Terra, el nostre planeta segueix sent un gran desconegut per a la majoria de la humanitat. La Geologia és la ciència que ens ajuda a conèixer el nostre planeta i, com més bé l’entenguem, millor el podrem preservar. Amb l’Olimpíada de Geologia pretenem animar i implicar els estudiants de batxillerat en el coneixement d’aquesta ciència, tot remarcant la seva importància en el món actual i promocionant el seu progrés i desenvolupament.
Participants
Les Olimpíades estan obertes als estudiants que hagin cursat assignatures en les quals la Geologia té un protagonisme especial: Biologia i Geologia, Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Ciències del Món Contemporani, etc. Podran participar-hi alumnes de batxillerat* matriculats durant el curs 2020/2021 a qualsevol Centre de Catalunya.
Donem les gràcies a organitzadors i col·laboradors!
Si voleu saber-ne més podeu visitar la pàgina de l’AEPECT.
A la Terra estem acostumats a tenir la molècula d’H2O en tres estats diferents: sòlid, líquid i gasós; tanmateix, es fa estrany pensar que el glaç que es forma sobre les roques i és efímer o estacional a les nostres latituds pugui esdevenir estàtic i arribar a crear autèntiques formacions rocoses.
Què diuen els diccionaris?
Per ser rigorosos, primer hem de comprovar la definició que ofereix sobre el terme roca el Diccionari de geologia de l’IEC.
Roca: Material constitutiu de la crosta terrestre, d’origen natural, en estat sòlid, format per dos o més minerals (roques poliminerals) o per un de sol (roques monominerals, per ex., el marbre), el qual presenta homogeneïtat estadística, encara que sigui heterogeni en el detall.
Així doncs, per definició, i de moment, podríem parlar del glaç com una roca monomineral. Ara bé, hem de comprovar la definició de mineral per veure si realment hi pot encaixar el glaç.
Mineral: Espècie química natural, de composició definida i d’estructura cristal·lina determinada, que sovint es presenta en formes geomètriques més o menys regulars i majoritàriament en estat sòlid (llevat del mercuri); té tres qualitats essencials: forma una unitat material sòlida i cristal·lina, és d’origen natural i pertany a la part sòlida de la Terra, encara que hagi caigut provinent de l’espai exterior.
És clar, doncs, que el glaç és d’origen natural, la seva composició és definida i pot tenir una estructura cristal·lina determinada. Així, doncs, fent tan sols ús de les definicions del Diccionari de geologia, hem de dir que indubtablement, el glaç pot considerar-se una roca.
Si volem comprovar si el glaç es comporta com una roca, haurem d’anar a llocs on, efectivament, l’H2O estigui en estat sòlid i, a més a més, sigui estable. Aquests llocs es troben en els pols, en una glacera o podem anar més lluny i visitar satèl·lits glaçats de planetes llunyans.
A la Terra, la capa de glaç de l’Antàrtida s’estudia igual com si fos una roca sedimentària. Per exemple, se n’extreuen testimonis continus i s’estudien les variacions del clima al llarg del temps com qui observa les diferents capes estratigràfiques d’una muntanya o els anells de creixement dels arbres. Perquè el glaç també s’organitza en capes estratificades si les condicions ho permeten. Ara bé, és ben conegut que a la Terra, el glaç serà una roca estable només a la superfície i que, en cap cas, el podem trobar a grans profunditats o com un estrat entre dos paquets d’altres roques.
El glaç extraterrestre
Per poder veure el glaç comportant-se com una roca en tota la seva esplendor, hem de viatjar a molts indrets del sistema solar, però en triarem un, les llunes glaçades de Júpiter, concretament Europa.
Aquest satèl·lit té la peculiaritat d’estar cobert de glaç o, dit d’una altra manera, la seva escorça està formada d’una capa de glaç i aigua de fins a 100 km de gruix. Aquesta escorça mostra unes fractures, per on es renova el glaç de color més fosc, i altres zones on s’enfonsa, de la mateixa manera que la tectònica de plaques a la Terra. Aquesta escorça no té més de 30 milions d’anys; és relativament molt jove (figura 1).
Figura 1. Imatge de la dinàmica de l’escorça al satèl·lit jovià Europa. De Noah Kroese, I.NK.
També s’han trobat evidències que, en certes zones, aquest satèl·lit expulsa aigua líquida. Aquest fenomen està associat al que es coneix com a criovulcanisme, amb tota probabilitat, un fenomen molt més comú al sistema solar que els volcans de lava que tots coneixem. Aquests volcans de glaç expulsen una part de l’aigua en forma de gas, mentre que l’aigua líquida expulsada de seguida es congela, tal com succeeix a la Terra amb la lava, que se solidifica.
Els estudis indiquen que l’oceà d’aigua salada que forma part de les capes més inferiors en aquest satèl·lit representaria el magma, la roca fosa que tenim a la Terra, i l’aigua líquida expulsada, la lava. El glaç formaria part de l’edifici criovolcànic i de l’escorça del mateix satèl·lit.
Altres roques que a la Terra no poden existir
Ja hem vist que el glaç d’H2O sí que es comporta igual que una roca, per això també podríem considerar que altres substàncies poden ser trobades en forma de roca en altres cossos. Per exemple, les planícies de Plutó contenen nitrogen (N2), metà (CH4) i monòxid de carboni (CO) en forma sòlida (Figura 2), mentre que els pols glaçats de Mart són de diòxid de carboni (CO2).
Figura 2. Detall de la planícia Sputnik a Plutó. De NASA.
Imatge de la portada d’Andreas Tille – Treball propi, CC BY-SA 4.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=23811
Taller inclòs a la Nit Europea de la Recerca. A través d’aquest taller de geologia els petits investigadors de la casa i les seves famílies aprendran a identificar els tres grans grups de roques i com és el seu cicle, però amb una sorpresa, us ensenyarem el cicle de les roques fent servir xocolata!! I us les podreu menjar!!
No cal inscripció. Taller online pregravat que publicarem el 28/11/2020 a la llista de reproducció de la Nit Europea de la Recerca a Catalunya al canal de Youtube de l’UDivulga i al nostre canal.
El passat 27 d’octubre de 2020 vam extreure d’urgència un fòssil de costella de sireni a Folgueroles. Durant la preparació de sortides naturalistes a l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, el vam trobar de manera fortuïta. El fòssil estava inclòs a les margues de l’Eocè presents en un camí ral, on havia quedat dipositat fa 42 milions d’anys.
Ressaltem la importància de fer pedagogia sobre aquests descobriments fortuïts i animem a tothom que cregui que té o ha vist algun fòssil a posar-se en contacte amb el Grup de Naturalistes d’Osona o amb nosaltresdirectament, amb l’objectiu de garantir-ne la conservació i evitar la pèrdua d’un patrimoni molt valuós. També cal remarcar que l’extracció de fòssils sense autorització està totalment prohibida i la llei inclou sancions importants.
El fòssil serà donat a l’Ajuntament de Folgueroles perquè tothom el pugui veure.
La troballa ha tingut molt ressò mediàtic i, conseqüentment, ha aparegut en una gran varietat de mitjans que trobareu en el següent llistat (si cliqueu a sobre del mitjà accedireu a la seva notícia):
Ja podeu consultar les fotografies de la sortida que vam fer als Bufadors de Beví. Així mateix, hem penjat un article de la revista espeleòleg on podeu fer una molt bona lectura i consultar les seccions i plantes de totes les grutes existents.
El proper 17 d’octubre farem una sortida a un indret molt emblemàtic: La Serra de Bufadors. Per a molts un lloc màgic i per a nosaltres un exemple perfecte sobre com la geologia pot afectar el relleu.
Com a subscriptors de la nostra web, us enviem l’enllaç abans de publicitar-ho a les xarxes. Tingueu en compte que, degut a la normativa actual, l’aforament estarà limitat a 15 persones. L’activitat és gratuïta.
Avui 26/06/2020 ens han convidat al programa de «Els Experts» de ICat FM. Hem parlat a la secció «Educar a casa» (Episodi 58) sobre com fer créixer minerals des de casa amb materials quotidiants. Si vols, ens pots escoltar aquí.
Comparteix-ho
Geòleg.cat 2023 - Tots els drets reservats
We use our own and third-party cookies to ensure the website works properly, measure usage, and improve our services. You can accept all cookies, reject non-essential cookies, or configure your preferences. Cookie policy
Configure cookies
Required for the website to work correctly. They cannot be disabled from this panel.
Help measure site usage and improve its content.
Allow advertising, campaign measurement, or ad personalization.
Store preferences or enable non-essential external content.
