Els aiguats de Catalunya i la inferència del canvi climàtic

Publicat a Divulcat

Els darrers anys, s’ha pogut demostrar que alguns dels gasos produïts per les activitats antròpiques són la causa directa del canvi climàtic.

Al llarg de tota l’evolució de la Terra, hi ha hagut multitud de canvis climàtics, tots d’origen natural excepte l’últim. Alguns canvis climàtics es van produir lentament i van ser persistents degut, per exemple a unions o separacions de continents –l’última vegada va ser durant  la formació de la Pangea, entre 200 i 250 milions d’anys–, o degut a l’acidificació dels oceans, entre moltes altres causes.

Altres canvis climàtics van estar provocats ràpidament per esdeveniments accidentals com ara l’impacte d’un meteorit o les erupcions de volcans. En aquests casos catastròfics, l’atmosfera quedava plena de partícules en suspensió que obstaculitzaven la llum del Sol i, com a conseqüència, es produïa un refredament global. Aquests esdeveniments han estat la causa de la major part de les grans extincions a la Terra.

 

L’actualitat molt resumida del canvi climàtic

El canvi climàtic que ens afecta actualment és producte de l’augment de la presència de gasos d’efecte hivernacle, com ara el CO2 o el metà, els quals són uns gasos capaços de deixar passar la radiació solar i retenir-ne la calor amb el conseqüent augment de les temperatures. Però el problema va molt més enllà del simple augment de temperatures, els oceans s’acidifiquen i no són capaços d’absorbir el CO2, noves masses d’aigua dolça freda entren a l’oceà i desestabilitzen el circuits de transport oceànics. Aquesta desestabilització provoca canvis en el clima continental, fent que plogui a zones on ho feia mai –com al desert d’Atacama a Xile–, provocant sequeres a zones amb règims pluvials estables –com és el cas de varis països del Mediterrani– i provocant fenòmens meteorològics que no estem acostumats a veure habitualment a les nostres latituds: tornados, mànegues d’aigua, esclafits, entre d’altres.

Com més s’escalfa l’atmosfera, més capacitat té d’evaporar l’aigua i crear sequeres. A més, una atmosfera calenta pot contenir més humitat i, quan arriba una gota freda, es produeixen pluges torrencials com les que hem viscut aquests dies.

 

El risc d’inundacions a Catalunya

A Catalunya, segons el pla INUNCAT, hi ha 204 municipis amb risc molt alt, 180 amb un risc alt, 108 amb un risc mitjà, 258 amb un risc moderat i 196 amb un risc baix. És a dir, més o menys la meitat dels municipis de Catalunya tenen un risc per inundació de molt alt a mitjà. És una mica preocupant.

Per calcular el risc a les inundacions, es té en compte l’exposició que tenen les persones i els béns materials i el temps de retorn de les riuades, és a dir, cada quan es produeixen les crescudes i amb quina intensitat.

El Francolí després de la riuada del 23 d’octubre de 2019 / CCMA

 

Les riuades del 23/10/2019 a Catalunya

En el cas de les inundacions del Francolí del dia 23/10/2019, es va passar d’un cabal de 1m3/s a 1238m3/s en molt poc temps.

S’ha de puntualitzar que alguns dels edificis que han quedat destruïts, estaven dins la zona inundable. Però és que a més, estaven al costat d’un pont amb un ull o obertura incapaç d’engolir el cabal que passava en aquell moment i, fins i tot, el pont va quedar obturat per la vegetació que baixava amb la riuada (culpa de l’obertura del pont i no de la vegetació que és un element natural), per tant, el desbordament del riu va quedar multiplicat en aquesta zona per tots aquests factors.

Les sequeres prèvies que s’han viscut aquest estiu també han contribuït en gran mesura a la força que tenen les inundacions. Durant una sequera, el sòl es compacta i s’impermeabilitza parcialment, per tant, quan plouen molts litres en poca estona, el sòl compactat és incapaç de filtrar l’aigua cap al subsol i disminuir el cabal del riu.

Tampoc no ajuda gens la mala gestió dels boscos de ribera. Es tendeix a destruir el bosc de ribera en molts dels municipis per crear falses zones verdes urbanes que només ajuden a incrementar la velocitat del riu en cas d’una crescuda. Quan hi ha una crescuda, els canyissars, espècie invasora present a tota Catalunya, baixen amb el riu i creen taps als ponts i canalitzacions, fent que el riu es desbordi.

Els murs de canalització dels rius en zones urbanes, en molts casos són un autèntic despropòsit i només ajuden al riu a desbordar-se. Si alguna d’aquestes construccions es destrueix en una riuada, és evident que no cal reconstruir-la, el riu se la tornaria a endur en una altra riuada.

En cap cas es pot netejar el riu de sediments, vegetació o qualsevol element natural, només faria empitjorar la situació i prepararia el riu per les següents riuades. El que si que s’ha de fer és netejar la llera del riu d’elements artificials que poden ser transportats riu avall en cas de crescuda, com ara deixalles i altres.

Com a mesures preventives, s’han de replantar els boscos de ribera, eliminar els murs de canalització i ampliar les lleres dels rius. Evidentment no s’ha de construir res en una zona inundable i intentar traslladar, en la mesura que sigui possible, totes aquelles construccions que ara estan en zones inundables.

 

Hem d’aprendre del què ha passat i adaptar-nos nosaltres al riu i no a l’inrevés.

Comparteix-ho