Els aiguats de Catalunya i la inferència del canvi climàtic

Publicat a Divulcat

Els darrers anys, s’ha pogut demostrar que alguns dels gasos produïts per les activitats antròpiques són la causa directa del canvi climàtic.

Al llarg de tota l’evolució de la Terra, hi ha hagut multitud de canvis climàtics, tots d’origen natural excepte l’últim. Alguns canvis climàtics es van produir lentament i van ser persistents degut, per exemple a unions o separacions de continents –l’última vegada va ser durant  la formació de la Pangea, entre 200 i 250 milions d’anys–, o degut a l’acidificació dels oceans, entre moltes altres causes.

Altres canvis climàtics van estar provocats ràpidament per esdeveniments accidentals com ara l’impacte d’un meteorit o les erupcions de volcans. En aquests casos catastròfics, l’atmosfera quedava plena de partícules en suspensió que obstaculitzaven la llum del Sol i, com a conseqüència, es produïa un refredament global. Aquests esdeveniments han estat la causa de la major part de les grans extincions a la Terra.

 

L’actualitat molt resumida del canvi climàtic

El canvi climàtic que ens afecta actualment és producte de l’augment de la presència de gasos d’efecte hivernacle, com ara el CO2 o el metà, els quals són uns gasos capaços de deixar passar la radiació solar i retenir-ne la calor amb el conseqüent augment de les temperatures. Però el problema va molt més enllà del simple augment de temperatures, els oceans s’acidifiquen i no són capaços d’absorbir el CO2, noves masses d’aigua dolça freda entren a l’oceà i desestabilitzen el circuits de transport oceànics. Aquesta desestabilització provoca canvis en el clima continental, fent que plogui a zones on ho feia mai –com al desert d’Atacama a Xile–, provocant sequeres a zones amb règims pluvials estables –com és el cas de varis països del Mediterrani– i provocant fenòmens meteorològics que no estem acostumats a veure habitualment a les nostres latituds: tornados, mànegues d’aigua, esclafits, entre d’altres.

Com més s’escalfa l’atmosfera, més capacitat té d’evaporar l’aigua i crear sequeres. A més, una atmosfera calenta pot contenir més humitat i, quan arriba una gota freda, es produeixen pluges torrencials com les que hem viscut aquests dies.

 

El risc d’inundacions a Catalunya

A Catalunya, segons el pla INUNCAT, hi ha 204 municipis amb risc molt alt, 180 amb un risc alt, 108 amb un risc mitjà, 258 amb un risc moderat i 196 amb un risc baix. És a dir, més o menys la meitat dels municipis de Catalunya tenen un risc per inundació de molt alt a mitjà. És una mica preocupant.

Per calcular el risc a les inundacions, es té en compte l’exposició que tenen les persones i els béns materials i el temps de retorn de les riuades, és a dir, cada quan es produeixen les crescudes i amb quina intensitat.

El Francolí després de la riuada del 23 d’octubre de 2019 / CCMA

 

Les riuades del 23/10/2019 a Catalunya

En el cas de les inundacions del Francolí del dia 23/10/2019, es va passar d’un cabal de 1m3/s a 1238m3/s en molt poc temps.

S’ha de puntualitzar que alguns dels edificis que han quedat destruïts, estaven dins la zona inundable. Però és que a més, estaven al costat d’un pont amb un ull o obertura incapaç d’engolir el cabal que passava en aquell moment i, fins i tot, el pont va quedar obturat per la vegetació que baixava amb la riuada (culpa de l’obertura del pont i no de la vegetació que és un element natural), per tant, el desbordament del riu va quedar multiplicat en aquesta zona per tots aquests factors.

Les sequeres prèvies que s’han viscut aquest estiu també han contribuït en gran mesura a la força que tenen les inundacions. Durant una sequera, el sòl es compacta i s’impermeabilitza parcialment, per tant, quan plouen molts litres en poca estona, el sòl compactat és incapaç de filtrar l’aigua cap al subsol i disminuir el cabal del riu.

Tampoc no ajuda gens la mala gestió dels boscos de ribera. Es tendeix a destruir el bosc de ribera en molts dels municipis per crear falses zones verdes urbanes que només ajuden a incrementar la velocitat del riu en cas d’una crescuda. Quan hi ha una crescuda, els canyissars, espècie invasora present a tota Catalunya, baixen amb el riu i creen taps als ponts i canalitzacions, fent que el riu es desbordi.

Els murs de canalització dels rius en zones urbanes, en molts casos són un autèntic despropòsit i només ajuden al riu a desbordar-se. Si alguna d’aquestes construccions es destrueix en una riuada, és evident que no cal reconstruir-la, el riu se la tornaria a endur en una altra riuada.

En cap cas es pot netejar el riu de sediments, vegetació o qualsevol element natural, només faria empitjorar la situació i prepararia el riu per les següents riuades. El que si que s’ha de fer és netejar la llera del riu d’elements artificials que poden ser transportats riu avall en cas de crescuda, com ara deixalles i altres.

Com a mesures preventives, s’han de replantar els boscos de ribera, eliminar els murs de canalització i ampliar les lleres dels rius. Evidentment no s’ha de construir res en una zona inundable i intentar traslladar, en la mesura que sigui possible, totes aquelles construccions que ara estan en zones inundables.

 

Hem d’aprendre del què ha passat i adaptar-nos nosaltres al riu i no a l’inrevés.

Comparteix-ho

Els geòlegs alerten del perill de mantenir edificis i construccions en zones inundables

Publicat al diari ARA i escrit per Maria Garcia
Un 15% de les zones urbanitzades a Catalunya estan exposades a inundacions

Imatge aèria d’una de les zones de l’Espluga de Francolí més afectades per la llevantada / ACN

“Els edificis més sensibles com escoles, hospitals o parcs de bombers que estiguin en zones inundables s’han de canviar de lloc. I les persones que visquin en aquest tipus de zones han d’estar informades i formades, si no poden viure en cap altre indret”. És la recomanació que fa el president del Col·legi de Geòlegs de Catalunya, Ramon Pérez, que alerta que un 15% de les zones urbanitzades de Catalunya estan exposades a inundacions, segons xifres de l’informe Riskcat del 2008, fet amb dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). “És un nombre molt alt i és un perill”, adverteix. I és que els geòlegs recorden que les grans riuades es repeteixen cada 100 o 200 anys i que amb el canvi climàtic n’augmentarà la freqüència i la intensitat. “Tots els edificis que estiguin en zones inundables es poden inundar demà o demà passat”, afegeix el també geòleg Jordi Vilà, fundador de Geoleg.cat. Els dos experts subratllen que els estralls i desperfectes que va causar ahir el temporal de pluja, especialment al Camp de Tarragona, es podrien haver evitat amb una bona planificació territorial.

Des del 2002, la llei marca que abans de fer noves construccions s’han d’elaborar mapes i estudis d’inundabilitat. Però aquells edificis aixecats amb anterioritat no passaven cap control. “Les persones que viuen en habitatges en zones inundables han d’estar ben informades: han de saber que hi ha un risc alt d’inundabilitat en cas de fortes pluges i han de saber com actuar”, indica Pérez, que també aposta per la formació. “En funció de cada cas, serà millor marxar de casa si plou molt, en d’altres n’hi haurà prou pujant al pis de dalt o s’haurà d’estar alerta per emprendre una acció o una altra en funció del nivell de l’aigua”.

I és que, més tard o més d’hora, patiran inundacions. “Si un riu provoca destrosses és perquè hi havia construccions a prop del riu”, diu de manera rotunda Vilà, que recorda que a Catalunya les grans riuades tenen retorn i es repeteixen cada 100 o 200 anys. “I si construïm en zones inundables, tard o d’hora, hi arribarà l’aigua”. Pel que fa a la influència de la crisi climàtica, el geòleg apunta que “el canvi climàtic està canviant la freqüència i la intensitat dels ruixats”. “Però els desperfectes són culpa de la mala ordenació territorial i no del canvi climàtic”, subratlla l’expert, que també recomana treure les construccions de les zones inundables per evitar desperfectes i estralls com els que va causar ahir el temporal.

 

Manteniment de les lleres dels rius

Els danys que han provocat les fortes pluges també han obert un altre debat: el manteniment de les lleres dels rius. El sindicat Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) reclama a l’ACA que “destini pressupost suficient a la prevenció per evitar que es tornin a repetir danys com els que van provocar les fortes pluges”. L’entitat agrària denuncia, en un comunicat, que fa gairebé una dècada que demana a l’organisme de la Generalitat que es faci càrrec de les tasques de neteja de rius, barrancs i torrents “per evitar les inundacions habituals de cada any, que amb el canvi climàtic seran cada cop més habituals i violentes”.

“Aquest problema afecta especialment els afluents. I hi ha rierols que fa 25 anys que no es netegen. I quan hi ha inundacions, acaba afectant també els rius principals”, alerten. Des de l’ACA, però, defensen que, entre el 2016 i el 2018, “s’han fet prop de 100 actuacions de manteniment i conservació de lleres a la demarcació de Tarragona, amb una inversió superior als 900.000 euros”. Tot i que no especifiquen quines s’han dut a terme al riu Francolí ni les dades del 2019.

Pel que fa a les recomanacions dels experts, els geòlegs comparteixen la necessitat de mantenir les lleres netes de brossa i de vegetació morta, però indiquen que no s’ha de treure tot. “És evident que una llera del riu bruta i descuidada pot ser un inconvenient i generar problemes, però no es pot pensar que una llera sense res és millor, perquè no és així”, apunta el president del Col·legi de Geòlegs, que ho argumenta. “Per exemple, la canya americana és realment un problema, perquè amb una força relativament petita ja se l’emporta l’aigua i fa créixer el nivell del riu perquè ho tapa tot i no deixa córrer l’aigua”.

En canvi, tant Pérez com Vilà ressalten que en el cas dels boscos de ribera és molt útil “perquè frena l’avenç del riu”. “Els arbres trenquen el flux de l’aigua i això redueix la seva velocitat. Per contra, si està tot net, el riu no troba impediments, i creix i avança cada cop més ràpid”. Per això aposten per fer un “manteniment correcte, però que no és tan simple com treure-ho tot”.

Comparteix-ho