Els geòlegs alerten del perill de mantenir edificis i construccions en zones inundables

Publicat al diari ARA i escrit per Maria Garcia
Un 15% de les zones urbanitzades a Catalunya estan exposades a inundacions

Imatge aèria d’una de les zones de l’Espluga de Francolí més afectades per la llevantada / ACN

“Els edificis més sensibles com escoles, hospitals o parcs de bombers que estiguin en zones inundables s’han de canviar de lloc. I les persones que visquin en aquest tipus de zones han d’estar informades i formades, si no poden viure en cap altre indret”. És la recomanació que fa el president del Col·legi de Geòlegs de Catalunya, Ramon Pérez, que alerta que un 15% de les zones urbanitzades de Catalunya estan exposades a inundacions, segons xifres de l’informe Riskcat del 2008, fet amb dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). “És un nombre molt alt i és un perill”, adverteix. I és que els geòlegs recorden que les grans riuades es repeteixen cada 100 o 200 anys i que amb el canvi climàtic n’augmentarà la freqüència i la intensitat. “Tots els edificis que estiguin en zones inundables es poden inundar demà o demà passat”, afegeix el també geòleg Jordi Vilà, fundador de Geoleg.cat. Els dos experts subratllen que els estralls i desperfectes que va causar ahir el temporal de pluja, especialment al Camp de Tarragona, es podrien haver evitat amb una bona planificació territorial.

Des del 2002, la llei marca que abans de fer noves construccions s’han d’elaborar mapes i estudis d’inundabilitat. Però aquells edificis aixecats amb anterioritat no passaven cap control. “Les persones que viuen en habitatges en zones inundables han d’estar ben informades: han de saber que hi ha un risc alt d’inundabilitat en cas de fortes pluges i han de saber com actuar”, indica Pérez, que també aposta per la formació. “En funció de cada cas, serà millor marxar de casa si plou molt, en d’altres n’hi haurà prou pujant al pis de dalt o s’haurà d’estar alerta per emprendre una acció o una altra en funció del nivell de l’aigua”.

I és que, més tard o més d’hora, patiran inundacions. “Si un riu provoca destrosses és perquè hi havia construccions a prop del riu”, diu de manera rotunda Vilà, que recorda que a Catalunya les grans riuades tenen retorn i es repeteixen cada 100 o 200 anys. “I si construïm en zones inundables, tard o d’hora, hi arribarà l’aigua”. Pel que fa a la influència de la crisi climàtica, el geòleg apunta que “el canvi climàtic està canviant la freqüència i la intensitat dels ruixats”. “Però els desperfectes són culpa de la mala ordenació territorial i no del canvi climàtic”, subratlla l’expert, que també recomana treure les construccions de les zones inundables per evitar desperfectes i estralls com els que va causar ahir el temporal.

 

Manteniment de les lleres dels rius

Els danys que han provocat les fortes pluges també han obert un altre debat: el manteniment de les lleres dels rius. El sindicat Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) reclama a l’ACA que “destini pressupost suficient a la prevenció per evitar que es tornin a repetir danys com els que van provocar les fortes pluges”. L’entitat agrària denuncia, en un comunicat, que fa gairebé una dècada que demana a l’organisme de la Generalitat que es faci càrrec de les tasques de neteja de rius, barrancs i torrents “per evitar les inundacions habituals de cada any, que amb el canvi climàtic seran cada cop més habituals i violentes”.

“Aquest problema afecta especialment els afluents. I hi ha rierols que fa 25 anys que no es netegen. I quan hi ha inundacions, acaba afectant també els rius principals”, alerten. Des de l’ACA, però, defensen que, entre el 2016 i el 2018, “s’han fet prop de 100 actuacions de manteniment i conservació de lleres a la demarcació de Tarragona, amb una inversió superior als 900.000 euros”. Tot i que no especifiquen quines s’han dut a terme al riu Francolí ni les dades del 2019.

Pel que fa a les recomanacions dels experts, els geòlegs comparteixen la necessitat de mantenir les lleres netes de brossa i de vegetació morta, però indiquen que no s’ha de treure tot. “És evident que una llera del riu bruta i descuidada pot ser un inconvenient i generar problemes, però no es pot pensar que una llera sense res és millor, perquè no és així”, apunta el president del Col·legi de Geòlegs, que ho argumenta. “Per exemple, la canya americana és realment un problema, perquè amb una força relativament petita ja se l’emporta l’aigua i fa créixer el nivell del riu perquè ho tapa tot i no deixa córrer l’aigua”.

En canvi, tant Pérez com Vilà ressalten que en el cas dels boscos de ribera és molt útil “perquè frena l’avenç del riu”. “Els arbres trenquen el flux de l’aigua i això redueix la seva velocitat. Per contra, si està tot net, el riu no troba impediments, i creix i avança cada cop més ràpid”. Per això aposten per fer un “manteniment correcte, però que no és tan simple com treure-ho tot”.

T'ha resultat útil?

Vota el post!

Valoració mitjana 5 / 5. Contador de vots: 1

Sigues el primer a votar

Comparteix-ho

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *